11. CULTURA

Davant la mercantilització de la cultura, la nostra resposta: la cultura és de tothom i per a tothom
L’Ajuntament de la nostra ciutat ens té acostumats a una política cultural que es limita a oferir productes i programes que no són més que un mer acte de consum, puntual i efímer, alienant. A més, els programes culturals a Cornellà es repeteixen fins a l’infinit, malgrat el poc èxit de participació i la nul·la penetració a la comunitat.

La manca de transversalitat es fa més que evident ja que no existeix un pla rector que organitzi les actuacions dels diversos departaments de l’Ajuntament i això produeix tot sovint duplicitats, desconeixement de la feina que fan els companys del departament del costat i també un malbaratament del recursos públics.

Ja fa uns anys, però, que contemplem amb alegria com apareixen iniciatives populars que trenquen aquestes dinàmiques. La participació popular, l’autogestió i la democratització dels recursos econòmics i humans han generat espais diferents, en els que es respira més i millor.

El paper de l’Ajuntament és essencial per tal de garantir l’accés de tots els cornellanencs a la cultura, en qualsevol dels seus processos i les seves expressions.

La cultura és de tothom i per a tothom. Així doncs, la nostra idea d’una política cultural municipal es basa en els eixos següents: planificació estratègica, avaluació i control, participació ciutadana, autogestió, cohesió social i construcció d’identitat col·lectiva des de la diversitat i la inclusió, creació d’espais de confluència –fem xarxa–, incentivar i donar resposta a les inquietuds culturals de les persones, foment de la creació en totes les seves fases i, finalment, la concepció de la cultura com a eina d’expressió, creixement i gaudi personal, en oposició a la mercantilització.

Arts escèniques i arts plàstiques: equipaments
La ciutat només compta amb un espai destinat a l’exhibició gestionat directament per l’Ajuntament: l’auditori de Sant Ildefons, que de moment no compta amb cap tipus de programació.

La programació d’arts escèniques de Cornellà es desenvolupa en la seva totalitat en espais cedits per mitjà de convenis amb dues entitats de la ciutat: el Patronat Cultural i Recreatiu i l’Orfeó Catalònia. S’han de revisar aquests convenis i valorar-ne la idoneïtat.

El gran espai d’exhibició, l’Auditori de Cornellà, es troba situat en plena zona industrial, fora del nucli urbà i, per tant, d’accés difícil i poc integrat a la ciutat. La seva gestió ha de tornar a fer-se des del departament de Cultura.

Pel que fa a les arts plàstiques, els espais d’exhibició són nombrosos però l’accés de les creadores de la ciutat als mateixos és dificultós i, tot sovint, impossible. Per altra banda, Cornellà no compta amb un espai de formació artística, més enllà dels tallers que es realitzen als diversos centres cívics. Hem d’aprofitar espais en desús i destinar-los a la creació i a l’exhibició d’arts escèniques i plàstiques així com també a la formació continuada i de qualitat en aquestes disciplines (vegeu els punts d’Educació i Patrimoni).

Arts escèniques i arts plàstiques: programació
Els programes d’arts escèniques impulsats per l’Ajuntament tenen una acceptació desigual per part del públic. Si bé el “Cornellà en família” és una programació d’èxit, el “Cornellà escena” i les “Nits d’estiu” són del tot deficitàries pel que fa a nombre d’espectadors. Per altra banda, disciplines com la dansa són sistemàticament oblidades en aquests programes municipals.
La programació d’arts escèniques s’ha de fer seguint criteris objectius, perseguint satisfer les necessitats i gustos de públics diversos, i en aquest marc crearem una programació participativa per tal que les espectadores puguin proposar i explicar quines són les seves preferències i inquietuds.

Cal, a més, generar vincles entre programadors, creadors i espectadors per tal que les arts escèniques siguin una experiència enriquidora i no un simple tramit mercantil, així com equilibrar la programació per tal que hi siguin presents totes les disciplines artístiques i potenciar la producció local donant-li cabuda dins la programació municipal.

Actualment, les arts plàstiques queden reduïdes a exposicions tancades a minories en espais poc accessibles, quedant arraconades i amb poca visibilitat en el dia a dia de la ciutat. Establirem nous paràmetres de programació d’arts plàstiques més oberts i democràtics per a possibilitar l’exhibició dels artistes locals i potenciarem l’art al carrer per a una convivència natural entre la creativitat i la ciutadania.

Arts escèniques i arts plàstiques: creació i producció
Les iniciatives des de l’Ajuntament per fomentar la creació i producció artística es redueixen a la concessió de subvencions, al nostre entendre, amb criteris poc clars i sense implicació real per impulsar les iniciatives en aquest àmbit.

És necessària la creació d’un programa de suport a la creació i producció d’arts escèniques i plàstiques que garanteixi, per part de l’administració local, una implicació des dels inicis del projecte fins a la seva exhibició.

Dinamitzarem el teixit artístic local per tal de potenciar la col·laboració, la cocreació i la coproducció: volem una Cornellà activa, participativa i emprenedora en tot allò que es refereix a les arts escèniques i plàstiques.

Lectura i biblioteques
Cornellà compta amb tres biblioteques públiques de titularitat municipal i gestionades en conveni amb la Diputació de Barcelona. Les accions entorn la lectura al nostre municipi estan teòricament planificades a través del Pla Ciutat de la Lectura, un pla molt ambiciós ens els seus inicis que ara és poc més que paper mullat ja que moltes de les accions que s’hi plantegen no s’han dut mai a terme. En conseqüència, plantegem les següents actuacions:

Les biblioteques de Cornellà, com a xarxa que són, han de dotar-se d’un pla estratègic ambiciós, coordinat entre tots tres equipaments, que respongui a les necessitats reals de formació, cultura i lleure de les cornellanenques. Tanmateix, és necessari que es faci un seguiment i avaluació estricta del mateix per assegurar-ne el seu compliment i, si cal, poder redirigir-lo per corregir-ne les mancances.

Creació de la Comissió de Lectura Pública de la ciutat que durà a terme les funcions que li atorga la Llei 4/1993, de 18 de març, del Sistema Bibliotecari de Catalunya.

Dotar a les biblioteques de Cornellà d’un pressupost estable i suficient per a la renovació de la seva col·lecció documental així com també dotar-les d’aules d’ofimàtica, tal i com recomana les directrius vigents. Ampliar els horaris d’obertura de totes tres biblioteques així com també el seu personal, especialment a la Biblioteca Central, i dotar-les d’aules d’estudi permanents.

Planificar i posar en marxa una política de lectura municipal de gestió pública, coherent, possible i ambiciosa a través de la revisió de l’actual Pla Ciutat de la Lectura.

Garantir un òptim servei de biblioteca escolar als tots centres educatius de la ciutat, que possibiliti l’accés a la lectura i a la informació de tota la comunitat educativa, tant presencialment com virtual. Crear sinergies de col·laboració entre les biblioteques escolars i la xarxa de biblioteques públiques municipals.

Obrir les biblioteques escolars als barris d’Almeda i Fontsanta per tal que en puguin fer servei les persones que no poden desplaçar-se a les biblioteques municipals.

Cinema i arts audiovisuals
Fa ben poc temps que a Cornellà vam veure com tancava les seves portes el darrer cinema de barri que quedava, el cinema Pisa i, actualment, l’oferta se centra exclusivament al centre comercial SPLAU. Proposem:

Comptar amb una sala d’exhibició de titularitat municipal: recuperem el Cinema Pisa per a la ciutat que garanteixi una política d’exhibicions diversa, que satisfaci els interessos de tots els públics i que sigui de qualitat.

Donar accés permanent al cinema als centres educatius de la ciutat i completar-ho amb tallers formatius que donin a conèixer aquesta disciplina.

Donar suport a iniciatives ciutadanes entorn el 7è art: festivals temàtics, dinamització del cinema, activitats de divulgació, etc.

Redefinir el “Concèntrica” com a programa pedagògic per tal d’incentivar les arts audiovisuals des de totes les seves perspectives i per a tots els públics.

Festes populars
La proposta actual de l’Ajuntament es redueix a la compra de productes culturals i artístics per tal d’oferir a la població una programació de festes efectista i visualment atractiva, sense cap contingut ni cap discurs. La Festa Major es redueix així, com d’altres programes culturals, a un consum d’actuacions per part dels cornellanencs poc enriquidor i gens participatiu.

Les veïnes i el teixit associatiu han de ser els impulsors de la majoria de propostes de les Festes Populars i l’Ajuntament ha de possibilitar la celebració d’actes que fomentin la participació, la cohesió social i que reflecteixin la diversitat de la població de la nostra ciutat.

Les festes populars han de ser un viver de noves propostes culturals, obertes als canvis i a les innovacions, així com un punt de trobada per a les persones entre la cultura popular i les arts escèniques i musicals. Les festes populars són, per antonomàsia, un espai de llibertat i expressió, de ruptura amb la quotidianitat; l’Ajuntament ho ha d’entendre així i gestionar-ho sense temença.