SALUT

Ofensiva neoliberal contra la salut
Les actuals polítiques neoliberals estan convertint el dret a la salut i l’assistència sanitària en un negoci orientat cada cop més a beneficiar les grans corporacions sanitàries i la indústria farmacèutica. L’aplicació d’aquestes polítiques no només genera una àmplia corrupció sanitària reflectida en tràfic d’influències, conflictes d’interessos, portes giratòries, opacitat en la gestió econòmica i decisions polítiques ineficients i inequitatives, sinó també en un model de la sanitat cada cop més mercantilitzat, on la col·laboració publico-privada parasita el sistema públic, té un cost elevat per als pressupostos públics així com un elevat cost social per a la majoria de la població.

El nostre sistema públic sanitari i de protecció de la salut està en perill a causa de la disminució del pressupost i de la intenció de privatització per part dels governs. L’any 2012 a Catalunya es van destinar 1150,18 € per persona quan la mitjana estatal va ser de 1296 € (molt lluny dels 1674 € d’Extremadura), l’índex de mortalitat ha augmentat un 5,3% respecte de l’any anterior, mentre que a la resta de l’Estat ho ha fet un 5,2%, i les llistes d’espera han augmentat fins a 181.559 persones l’any 2013. Tot això és fruit de la reducció dels pressupostos sanitaris en 1360 milions d’euros.

La salut com a dret fonamental
Per evitar que la salut sigui una mercaderia i aconseguir que sigui un dret humà universal, cal reformular els principis del model actual, assolint una sanitat realment pública (en la propietat, provisió i gestió de serveis) amb un servei universal i equitatiu, gratuït (pagat amb pressupostos i sense repagaments), humà i de qualitat. El Servei Català de la Salut (CatSalut) s’hauria de convertir en un autèntic Servei Nacional de Salut a Catalunya (SNSC), amb les funcions de planificació, direcció, finançament, prestació de serveis i avaluació de resultats que garanteixi que tothom tingui el dret a una sanitat pública amb serveis universals, equitatius i de qualitat.

Cal potenciar la salut pública i l’atenció primària i comunitària com a elements centrals clau del sistema, com la porta d’entrada i gestora del procés preventiu i assistencial. Cal també avançar cap a un sistema basat en la salut de la persona i no en la malaltia, amb un enfocament biopsicosocial, menys medicalitzat, en el qual, al costat dels professionals de la salut, es fomenti la participació real de les persones.

El sistema sanitari ha d’oferir unes condicions laborals dignes per a les seves professionals, amb un control i gestió veritablement públics, i amb la màxima participació de les classes populars. Finalment, atès que els principals determinants de la salut són socials, ambientals, laborals, i econòmics, un punt clau és que el canvi de model sanitari vagi acompanyat de l’aplicació d’intervencions transversals equitatives i sostingudes que tinguin en compte la salut en la posada en pràctica de totes les polítiques.

Urgències de dia als CAP
Només hi ha un metge d’urgències per centre. Només un metge visita a domicili i ho fa exclusivament a partir de les 18.30, ja que primer atén les usuàries que van al centre, malgrat que els primers són els que s’han de tractar amb urgència.

Hospital comarcal de referència Moisès Broggi
Davant la seva gestió privada i opaca, cal passar a una gestió pública i transparent. Especialment greu és la situació de les urgències, pràcticament sempre col·lapsades. No existeixen els serveis d’hemodinàmia (detecció i tractament d’infarts), cirurgia cardíaca, neurocirurgia (ictus), hematomes cerebrals, etc., cosa que comporta el trasllat a l’Hospital de Bellvitge, perdent un temps preciós en aquests tractaments. Exigim que es compleixi el protocol d’infarts i aquests pacients siguin derivats directament a l’Hospital de Bellvitge.

Hospital de Bellvitge
Aquest hospital de referència a Catalunya, ha passat de 820 llits el 2007 als 574 actuals. Alhora, s’han perdut 500 professionals, així com quiròfans, UCI, etc. A aquesta circumstància cal sumar-hi les urgències col·lapsades i les llistes d’espera en un augment continu.

Salut pública i contaminació ambiental
L’Ajuntament ha de mesurar amb transparència la contaminació i fer-ne un seguiment, ja que la cimentera de Sant Feliu està cremant residus, essencialment pneumàtics. La contaminació pot arribar al nostre municipi a causa de l’elevació de les xemeneies. S’han de mesurar les radiacions, tant d’antenes com dels nous comptadors elèctrics, així com la contaminació de fums i acústica, especialment a zones amb molta afluència de trànsit properes a centres educatius i parcs.

Reversió immediata de les retallades: la salut no és només l’absència de malaltia
Reobertura immediata de llits, quiròfans, consultes i serveis de l’Hospital de Bellvitge, amb la dotació econòmica i el personal sanitari suficient que permeti donar una atenció adequada als pacients.

Aturar les derivacions a centres privats, tant en intervencions quirúrgiques com en proves de diagnosi (vist que actualment es destina el 60% del pressupost a la privada concertada i el 40% a la pública)

És essencial l’educació sanitària, tant des de l’escola com des dels CAP, la població ha de ser partícip de la seva cura i la seva educació sanitària. Elaboració d’un programa de salut per a les escoles, per tal d’evitar malalties de malnutrició i mentals.