1. FEINA I SERVEIS PÚBLICS

La política dels equips de govern dels darrers anys: manca de creació d’ocupació i desenvolupament del model de la precarietat
D’acord amb les dades de la Diputació de Barcelona (Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació), Cornellà té, a gener de 2015, una taxa de desocupació del 16,1%, essent al conjunt de Catalunya del 14,8%, si bé els nivells de treballadores que volen treballar i no ho poden fer s’hauria de situar entre el 20 i el 25%. Les mateixes dades oficials fixen 2302 persones per sota del llindar la pobresa.

Evidentment la desocupació es converteix en el principal problema dels cornellanencs. Per tal de revertir aquesta situació ens proposem situar al centre de l’economia les necessitats de totes les persones, essent la creació d’ocupació la nostra gran prioritat.

El governs municipals de les darreres dècades han desenvolupat una hipòcrita política laboral: criticar les contrareformes laborals de PSOE-PSC, CiU i PP mentre les aplicaven contra els drets de les treballadores. Únicament hem d’observar com la tardor de 2013 acomiadaven treballadors de Procornellà SA aplicant la contrareforma laboral.

De la mateixa manera no hi ha cap política activa real de creació d’ocupació, s’opta per Plans d’Ocupació que únicament suposen precarietat. Fixar la centralitat en la formació en relació a la creació d’ocupació és assumir les teories més reaccionàries de les relacions laborals que situen com a causa de la desocupació la manca de formació fent culpable la víctima. Les cornellanenques no únicament tenim nivells de formació inimaginables per una ciutat de classe treballadora sinó que ostentem una polivalència funcional difícilment trobable en qualsevol punt del país. La generació millor formada de la història no únicament viurà pitjor que els seus antecessors sinó que ella mateixa.

L’equip de govern manifesta generar treball quan elimina llocs de feina
Lluny de ser un element de creació de llocs de feina, contractar per períodes de sis mesos o un any per realitzar activitats no necessàries (“Cornellà pel Civisme”, etc.) o substitutives de contractacions de naturalesa estable tenen un efecte clar: rotar en la precarietat, transformar feines de qualitat en precàries i no crear ni un únic lloc de feina estable.

L’altra pràctica històrica del govern municipal ha estat no fer absolutament res per evitar el centenar d’empreses que han tancat a les darreres dècades. Requalificar sòl industrial en immobiliari és una crida a l’especulació. De la mateixa manera no protegir els pulmons derivats del Llobregat per a producció agrícola i al marge de l’especulació urbanística. Així s’han seguit pràctiques que han permès que al conjunt de Catalunya 700 persones abandonin el camp cada any.

Volem destacar que la instal·lació de grans centres comercials i macrocentres de distribució a mig i llarg termini no genera llocs de feina. El consum que fa el conjunt d’una societat és el mateix tinguem o no centres comercials; pel contrari, la instal·lació de grans superfícies de distribució eliminen el petit i mitjà comerç i de retruc transformen feina estable en precarietat laboral, que és l’expressió generalitzada dels grans centres comercials.
Per últim el govern municipal ha optat per lliurar a les empreses privades la gestió de gran part de serveis públics. Això no únicament suposa transformar el servei en negoci sinó negar la possibilitat que l’Ajuntament es transformi en un agent de creació d’ocupació.

LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ, LA NOSTRA GRAN PRIORITAT. ELS DRETS DELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES, GRAN PREOCUPACIÓ

Municipalització de serveis públics
Cal una municipalització plena dels serveis que, en l’actualitat, l’Ajuntament ofereix en règim de concessió. Amb gestió directa dedicarem el marge de benefici empresarial i l’estalvi de l’IVA a generar ocupació, reduir despeses i millorar els serveis.

Cal fer una auditoria per observar el compliment de les concessions dels serveis externalitzats. Farem una anàlisi al detall del Plec de condicions administratives; Plec de condicions tècniques; Memòria d’oferta guanyadora; Informe tècnic de valoració, Acta de la Mesa de contractació i Document de signatura de contracte. Així podem optar per iniciar el procés de municipalització per venciment del contracte, resolució de mutu acord, incoació d’un expedient sancionador i resolució i rescat del servei. En aquest darrer supòsit analitzarem la idoneïtat pel que fa al moment en una combinació d’interès social, llocs de feina que es crearien i inversió econòmica de l’acció.

Mentre no es puguin municipalitzar els serveis, els plecs administratius establiran la plantilla obligatòria mínima pel desenvolupament d’un servei, així com les hores de treball i retribucions. Les activitats que per qualsevol circumstància encara no es puguin municipalitzar tindran una retribució pels seus treballadors i treballadores com a mínim igual a la que correspondria amb el desenvolupament directe del servei.

Els treballadors de les empreses que gestionen els serveis públics podran optar a continuar la relació laboral amb l’ens que desenvolupi la gestió pública a través d’un reconeixement de subrogació.

Apostem per l’economia social i solidària: alternativa pels nous filons d’ocupació
L’àrea d’economia de l’Ajuntament treballarà colze a colze amb el moviment cooperativista. Les cooperatives poden ser el millor mitjà per desenvolupar algunes petites però importants activitats que es desenvolupen des de l’Ajuntament, com per exemple la cultura, així com nous filons d’ocupació: reciclatge, consum sostenible i solidari, manteniment d’edificis, energies alternatives, etc. Aquestes han d’ésser les úniques excepcions a la gestió directa dels serveis.

El camp i els horts urbans: nous filons d’ocupació i de sostenibilitat
La totalitat de terres que no són urbanitzables s’han de posar a disposició per a la creació de cooperatives agrícoles així com per a la creació de petits horts urbans. L’Ajuntament ha de traslladar la possessió o ús de terres sempre que suposi creació de llocs de feina. Alhora ha de facilitar assessorament tècnic tant per a la creació de cooperatives com per al desenvolupament de l’activitat.

Així, es constitueix com a fórmula de creació d’ocupació, generació de pulmons a la ciutat front l’especulació urbanística i mecanisme per desenvolupar mercats de proximitat, de pagès o km 0.

Democratització de l’empresa
La construcció d’un sistema plenament compatible amb els principis de justícia requereix, entre d’altres coses, que les empreses que no siguin cooperatives siguin també espais el màxim de democràtics, lliures de qualsevol forma de dominació.

Exigim que la distribució salarial que procuren les relacions laborals respongui a criteris més igualitaris i no a aquells que determina el simple joc de l’oferta i la demanda de feina al marge de qualsevol mena de regulació.

L’elaboració de plans d’igualtat entre homes i dones, el seu seguiment i els seus efectius i reals resultats es constitueixen com una política transversal en totes les àrees municipals.

Assumpció d’un paper actiu de defensa dels treballadors i treballadores
L’Ajuntament ha de defensar la permanència de les activitats empresarials susceptibles de deslocalització o tancament estudiant i oferint suport públic a vies alternatives de continuació de l’activitat del bé o servei en el nostre municipi i que a la vegada es compti amb la participació activa de les treballadores. No es requalificaran terrenys industrials com a immobiliaris i no s’optarà per l’establiment de grans empreses del comerç i la distribució.

Fi de l’estructura empresarial de l’ens municipal
Cal l’immediat desmantellament de l’estructura empresarial creada per l’Ajuntament que provoca despeses importants en les figures com ara els gerents, els directors generals, caps d’àrea amb més poder i capacitat de decisió que els càrrecs polítics escollits per totes desnaturalitzant i fent opac el funcionament de l’Ajuntament i Procornellà SA. Qualsevol organització pública ha de tenir com a màxima el servei a les persones i no la recerca de benefici. Això no significarà per se cap acomiadament sinó el seu destí a altres funcions que responguin a les necessitats del moment.

Ajut als treballadors i treballadores autònoms
Per tal que aquests treballadors pugin accedir als recursos necessaris per continuar desenvolupant la seva activitat, els Ajuntaments han de fer de pont amb les entitats de crèdit que fomentin una banca ètica i el cooperativisme financer. Caldrà que en les corporacions locals estableixin un protocol amb aquestes treballadores per a l’assoliment d’aquests tràmits.

Pensions públiques
L’Ajuntament i les empreses municipals no fomentaran sistemes de pensions privats, que permeten la fugida de recursos econòmics cap a bancs, caixes i asseguradores privades que no reverteixen en benefici de tothom. Desenvoluparem la fi d’aquest tipus de sistemes i la seva reconversió en millores de les prestacions per a les persones afectades dins del sistema públic de Seguretat Social.

Per un marc de relacions laborals orientat a l’estabilitat i la creació d’ocupació: estabilitat laboral, salaris dignes, negociació col·lectiva real
Amb independència que la normativa laboral sigui competència exclusiva de l’Estat, no hi ha impediment perquè a través de la negociació col·lectiva dels contractats laborals i dels acords amb els funcionaris es puguin desenvolupar polítiques d’estabilitat laboral, salaris dignes i negociació col·lectiva activa.

De la mateixa manera es reduirà la jornada a 35 hores sense reducció retributiva (amb independència del que pugui establir la legislació laboral) per a la creació de llocs de feina i tan aviat com s’hagin recuperat la majoria de llocs de feina.

Defensarem la no aplicació per part de l’Ajuntament, i de les empreses que es contractin, de les contrareformes laborals successives que han esdevingut una minoració de drets de la classe treballadora.

Es fomentaran convenis col·lectius propis sempre que es millori els convenis del sector. Es reconeixerà el dret d’opció pels treballadors i treballadores davant l’acomiadament improcedent.

Defensa de les persones treballadores del sector públic, al servei de totes
Prioritzem la gestió pública dels serveis, s’interpreti com s’interpreti la LRSAL. Ens oposem a la demagògia que relaciona gestió privada amb efectivitat. Una justificació que s’ha demostrat com a errònia en diversos municipis.
Defensem la gran tasca que els nostres professionals públics realitzen amb la limitació de recursos materials i humans que actualment tenen les administracions públiques.

Prioritzarem en les polítiques actives d’ocupació aquells sectors i activitats que s’orientin a una possible estabilitat de l’activitat, fugint d’actuacions sense cap altra motivació que el manteniment de la precarietat, com poden ser els agents cívics i d’altres actuacions repetitives. Ens orientem a potenciar activitats en els sectors que poden promoure llocs de treball amb potencialitat creadora d’activitat econòmica, com el reciclatge, l’agricultura de proximitat o els serveis a les persones.

Entenem la formació per a l’ocupació de les persones com una oportunitat de millora de les competències professionals de les persones, però tenint en compte els nivells de formació de les cornellanenques no considerem que aquest sigui el motiu d’estar en situació d’atur. Orientem la formació ocupacional com a element alhora incentivador i complementari de les polítiques de foment de l’ocupació.

Potenciarem l’activitat d’assessorament per a la creació de llocs de treball a petites empreses, a autònoms o a l’economia social amb els mitjans de què disposa l’Ajuntament, evitant subcontractacions i externalitzacions excessivament costoses i sense valor afegit.