4. HABITATGE

L’habitatge digne com a dret fonamental, i no com a producte especulatiu
Promoció de l’habitatge social de lloguer, distribuint inicialment l’habitatge procedent de cessió de noves promocions privades a l’ajuntament, una part de venda i una part de lloguer, per avançar a un escenari en què la totalitat de l’habitatge de cessió sigui de lloguer i estigui en mans de l’administració, reforçant els ajuts al pagament de l’habitatge per a aquelles persones que més els necessitin, com les joves, les famílies desnonades i les famílies monoparentals.

Ocupació a preus assequibles del parc vacant d’habitatges en mans de les entitats financeres i gran propietaris i, si no es duu a terme, activar mesures per gravar i sancionar la desocupació permanent. Exigim la recuperació del lloguer forçós contemplat inicialment a la llei 18/2007 del dret a l’habitatge i eliminat el 2011 per la llei òmnibus.

Fer públics el nombre, situació i titulars dels pisos buits de bancs, grans constructores i la Sareb.

Lluita activa des de l’Ajuntament per aconseguir una legislació que aconsegueixi la dació en pagament en el cas de les hipoteques i l’endegament de polítiques de lloguer social incrementant el parc d’habitatges de l’administració per acabar amb els desnonaments dels habitatges de lloguer.

Tractament integral de les problemàtiques d’exclusió social, coordinant els serveis d’habitatge i els serveis socials i exigint que tots els habitatges públics, siguin del tipus que siguin, estiguin en un fons d’habitatge social.

Promoció de la rehabilitació pública del parc d’habitatges privat a canvi de la seva destinació a lloguer social, mitjançant, si cal, línies d’ajut específic i avantatges fiscals.

Reforçament de les noves formes de tinença, propietat compartida, propietat temporal, dret de superfície o masoveria, etc., establint ajuts i condicions favorables per a la seva implantació, tant per situacions d’exclusió social com per aconseguir abans l’emancipació del jovent.