8. EDUCACIÓ

Escola Bressol
La ciutat de Cornellà disposa d’una àmplia xarxa d’escoles bressol municipals. N’hi ha, com a mínim, una a cada barri. Si bé aquesta circumstància hauria de dibuixar un estat de la situació força correcte, la gestió de l’actual Ajuntament no ho fa possible. I ho afirmem basant-nos principalment en dos aspectes: d’una banda, la privatització de la gestió de quatre dels vuit centres educatius, i de l’altra, l’alt cost econòmic que suposa per a les famílies accedir al servei.

Tenim la ferma convicció que, com a servei públic, l’escola bressol hauria de ser a quota zero. No obstant això, atesa la realitat pel que fa a subvencions per part de la Generalitat, establirem com a mètode transitori un sistema de quotes per renda i patrimoni familiar. Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que compleixi el seu deure i deute de finançament a la primera etapa de l’educació infantil.

La totalitat de les escoles bressol han de ser gestionades per l’Ajuntament: plantegem la remunicipalització dels quatre centres la gestió dels quals està privatitzada, així com el servei de cuina de les sis EBM que el tenen privatitzat.

En una aposta clara per l’educació pública i de qualitat, proposem una baixada de la ràtio educadora-infant mitjançant la implantació d’una segon educador-tutor per grup d’infants. Som conscients de la forta inversió econòmica que comporta aquesta mesura i, per això, es farà un estudi perquè si escau es dugui a terme de manera progressiva.

Escola d’Arts i Cultura
A la ciutat existeixen diverses entitats d’educació en el lleure, associacions i grups culturals que ofereixen espais de formació en l’àmbit artístic i cultural. Cal aprofitar aquest teixit per organitzar tallers de creació i descoberta relacionats amb àmbits com la lectura i tradició oral, la ciència, la música, les arts plàstiques o les arts escèniques.

Els equips encarregats de cadascuna d’aquestes àrees hauran d’elaborar diferents projectes formatius que s’oferiran a escoles i instituts. Aquesta feina es veurà reforçada fora de l’horari lectiu amb propostes dirigides a famílies i persones adultes.

Les diferents persones implicades en aquest programa hauran de dur a terme un treball cooperatiu, amb una visió transversal que permeti tenir un programa cohesionat per millorar la qualitat i la diversitat formativa de veïnes i veïns de Cornellà.

Educació en el lleure
Cornellà és una ciutat amb una important tradició en l’educació en el lleure. Aquesta educació ha estat liderada sobretot per associacions, com ara esplais o caus i altres iniciatives socials, les quals sovint no han entrat en el projecte educatiu de ciutat. Hem de capgirar aquesta realitat i donar a l’educació en el lleure i en valors la rellevància que es mereix com a agent educatiu de la ciutat amb les següents mesures:

Crear xarxes o facilitar el contacte d’aquests agents amb la resta del teixit educatiu reconegut fins ara a la ciutat.

Generar sinergies metodològiques i de principis educatius entre les institucions educatives formals i els projectes d’educació no formal.

Promoure, des de l’Ajuntament, espais de formació d’educadors, tant per als que treballen en l’àmbit formal com en el no formal.

Impulsar una coordinadora d’esplais que esdevingui un element educador de la ciutat i generi activitats per a tots els infants de la ciutat.

Formació professional d’inserció i formació ocupacional
Les competències d’aquest tipus de formacions, reglades en el cas dels FPI, i no reglades, com la formació ocupacional, no són municipals. No obstant això, l’Ajuntament és objecte de moltes concessions, gràcies a la seva habilitació per impartir aquestes formacions. La transparència en la contractació de professionals és una prioritat per iniciar una nova manera de fer política que fins ara s’ha basat en el clientelisme i la influència.

Vist que aquest tipus de formacions tenen l’objectiu que els usuaris aconsegueixin la inserció en el mercat laboral, impulsarem un Pla de Cooperació en xarxa entre diferents empreses del municipi o comarca, per poder assolir l’objectiu de la inserció i complementar de manera satisfactòria la formació. Es tracta d’integrar les polítiques de formació en les d’ocupació i no ser simplement quelcom que actualment es percep com una pèrdua de temps. Proposem un 50% d’inserció de les persones que realitzen formació ocupacional dins dels primers 12 mesos.

Educació primària i secundària
D’una banda, les competències municipals en aquest àmbit eductiu se centren en el manteniment d’edificis. D’altra banda, s’obre la porta a la gestió de programes socioeducatius específics adreçats a famílies i alumnes. En aquest àmbit es potenciarà el treball en xarxa entre les diferents regidories per a l’elaboració de programes per a l’educació en el lleure, l’orientació a les famílies amb fills adolescents, el reforçament de l’escola de pares per a l’escola infantil, l’educació sanitària (salut sexual i reproductiva, prevenció de drogodependències, prevenció de l’assetjament escolar), una transició contextualitzada al món del treball i un programa de reforç escolar durant tot el curs (utilitzant altres recursos a més dels plans d’ocupació).